| schema:text
| - No hi ha evidències d’un augment del terrorisme gihadista a la Unió Europea, a diferència del que suggereix Sílvia Orriols
El 2023 hi va haver menys detinguts que cada any entre 2014 i 2019
El 2023 hi va haver menys detinguts que cada any entre 2014 i 2019
Què s’ha dit?
Que els 426 detinguts a la UE per terrorisme el 2023 són prova de l’«auge del fonamentalisme islàmic».
Què en sabem?
Que els detinguts per terrorisme gihadista el 2023 van ser 334, una xifra menor que cada any entre 2014 i 2019.
Sílvia Orriols, diputada d’Aliança Catalana al Parlament de Catalunya, va assegurar al ple celebrat el passat 30 de gener (minut 20:04) que les 426 detencions que es van produir a la Unió Europea el 2024 per delictes de terrorisme il·lustren que el continent viu un “auge del fonamentalisme islàmic”.
És ENGANYÓS. És cert que el 2023 (no el 2024) es van detenir a la UE 426 persones per terrorisme, encara que les relacionades amb el gihadisme van ser 334. Són menys de les que es van detenir cada any entre el 2014 i el 2019, segons dades de l’Europol. Els atacs gihadistes tampoc no estan en auge i, de fet, representen una desena part de totes les accions terroristes dutes a terme a la UE. És a dir, el terrorisme islamista no està en apogeu, com afirma Sílvia Orriols.
“L’any 2024 es van detenir 426 persones per delictes de terrorisme en 22 estats membre de la UE, prova irrefutable de l’auge del fonamentalisme islàmic importat via immigració”Sílvia Orriols, diputada d’Aliança Catalana al Parlament
El 2023, 19 estats membre de la Unió Europea van detenir 334 persones per activitats relacionades amb el terrorisme gihadista, tal com il·lustra el darrer informe Terrorisme: situació i tendència, que l’Oficina Europea de Policia (Europol) publica anualment des del 2007. Es tracta de la xifra de detencions més alta des del 2020, però no del total de la sèrie històrica: cada any entre el 2014 i el 2019 hi va haver més detencions. El pic es va produir el 2016, amb 718.
La major part de les detencions van ser conseqüència de pertànyer a una organització terrorista (30%), preparar un atac (14%) i finançar el terrorisme (12%).
A més de les 334 detencions per gihadisme, hi va haver 26 més relacionades amb el terrorisme de dretes, 25 amb el separatisme i etno-nacionalisme (només un a Espanya amb relació a ETA), i 14 amb l’anarquisme i els moviments d’esquerres. La resta van ser per motivacions no especificades.
Els atacs gihadistes van ser una minoria
El terrorisme gihadista va preparar 14 atacs el 2023, cinc dels quals van ser reeixits i van deixar un total de sis morts i dotze ferits. La resta els van frustrar els cossos de seguretat, segons destaca l’Europol. Això representa aproximadament un 10% del total de 120 atacs terroristes planificats a territori europeu. 70 dels atacs planificats el 2023, el 58%, van ser per motivacions “etno-nacionalistes o separatistes” i van tenir lloc a Còrsega, França.
No hi ha una relació causal entre migració i extremisme
Establir una relació de causalitat directa entre immigració i extremisme islamista o gihadisme tampoc és correcte. De fet, un article de la Universitat Rey Juan Carlos parla de l’existència de migracions que busquen, precisament, fugir dels conflictes interns i dels reclutaments en què participen corrents radicals als seus propis països, entre d’altres.
Un dels molts factors que pot influir en la radicalització gihadista d’una persona és precisament el sentiment d’injustícia o exclusió, així com l’estigma, segons apunta la Xarxa de Sensibilització sobre la Radicalització de la Comissió Europea. Això és especialment rellevant en els immigrants de segones i terceres generacions, que poden “experimentar desconnexió, una pèrdua d’identitat, el sentiment de no ser benvingut o acceptat a casa, i alhora no estar profundament arrelats a la cultura i tradicions dels seus pares”, segons reflecteix un informe del Parlament Europeu. També parla d’altres causes com la sensació d’injustícia en els conflictes internacionals, la propaganda o el suport financer que reben els grups terroristes.
L’única relació directa entre migració i una acció terrorista la trobem als atemptats de París del 2015, on, segons l’informe de l’Europol del 2017, els grups terroristes van infiltrar dos dels atacants entre un grup de persones refugiades. Tot i això, l’entitat alerta que “no hi ha evidència concreta que els terroristes usin sistemàticament els corrents de refugiats per entrar a Europa sense ser descoberts”. En qualsevol cas, la policia europea va desplaçar 50 dels seus membres a les costes gregues per “identificar terroristes i criminals sospitosos”.
El gihadisme és un corrent molt minoritari de l’islam
Tampoc no es pot establir una causalitat entre l’islam i el salafisme gihadista, l’únic corrent violent de l’islam, ni tan sols entre el salafisme i el salafisme gihadista, perquè no tots els corrents salafistes defensen la violència, segons va explicar Verificat Moussa Bourekba, investigador principal expert en geopolítica global i seguretat de CIDOB. Una recopilació de l’evidència sobre això publicada a la revista Nature detalla que la religió no és el detonant de la radicalització.
Es calcula que hi ha 1.800 milions de persones musulmanes a tot el món, segons el Centre de Recerca Pew, i les estimacions del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS) parlen d’entre 100.000 i 230.000 salafistes gihadistes actius al món, un percentatge molt petit respecte al total de creients.
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)