| schema:text
| - ALDI no regala cupons d’aliments i lots de productes de cara a Nadal, és phishing
L’adreça a la qual ens redirigeix el missatge suposadament del supermercat (oficayuda.club) ha aparegut en altres ocasions relacionada amb casos de phishing
S’està compartint a través de WhatsApp un missatge en què s’assegura que la cadena de supermercats ALDI regala cupons d’aliments i lots de productes d’ús quotidià de cara a Nadal. Segons hem pogut comprovar des de Verificat això és FALS.
El text del missatge diu:
ALDI Supermarket ha anunciado que está regalando 8,000 cupones de comida y abarrotes de 200 € para que la gente celebre la Navidad en esta época de pandemia.
Tot seguit, inclou un enllaç que cal clicar per accedir a aquests suposats premis. El primer que ens ha fet sospitar és que es tracta d’una estafa és que l’enllaç https://oficayuda.club/aldi/# remet a una web que no és l’oficial del supermercat ALDI, que és www.aldi.es. En segon lloc, que el missatge fa servir la paraula "abarrote" que, segons la RAE s'utilitza a Llatinoamèrica per referir-se a productes d’ús diari i comestibles però, en canvi, expressa el seu valor en euros.
Ens hem posat en contacte amb ALDI, cadena de supermercats nascuda a Essen (Alemanya) i que, actualment, és present a Europa, Amèrica del Nord i Austràlia, i ens confirmen que el missatge és una estafa. "La pàgina no és d'ALDI i s'ha fet un post al compte de Twitter d'ALDI per aviasr els clients", ha afirmat a Verificat el seu equip de comunicació.
⚠️ Nos informan que se está usando nuestra marca sin autorización. 🔴 Es falso que #ALDI esté regalando 8000 cupones de comida. Por favor, si os llega esta información, os recomendamos que no facilitéis ningún dato personal o realicéis algún pago.
— Aldi Supermercados (@Aldi_es) December 14, 2020
De fet, l’adreça a la qual ens redirigeix el missatge oficayuda.club ha aparegut en altres ocasions relacionada amb casos de phishing. Fins i tot, amb el reclam d’un pla d’ajuda alimentària en el context de la Covid-19 com alertava aquest missatge de l’ajuntament d’Arauco (Xile):
Segons Mossos d’Esquadra, en aquest tipus de frau comès a través de correu electrònic o d’aplicacions de missatgeria “se suplanta la identitat d’una entitat pública o empresa per aconseguir informació confidencial de la persona estafada amb l'objectiu d’obtenir algun benefici econòmic o d'instal·lar malware als dispositius”. A la web de la policia catalana se’n poden trobar alguns exemples (Correus, Decathlon, Endesa, entitats bancàries…).
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)