| schema:text
| - La delinqüència a Catalunya baixa, al contrari del que assegura Garriga
La taxa de criminalitat del 2025 va ser la més baixa des de les primeres dades de 2011, amb l’única excepció de la pandèmia
La taxa de criminalitat del 2025 va ser la més baixa des de les primeres dades de 2011, amb l’única excepció de la pandèmia
Què s’ha dit?
Que a Catalunya hi ha un creixement de la delinqüència.
Què en sabem?
Que la taxa de delinqüència a Catalunya mostra una tendència a la baixa des del 2011.
Joan Garriga, portaveu de Vox al Parlament, ha afirmat a la sessió de control d’aquest dimecres que Catalunya pateix “una crisi de seguretat, amb delinqüència creixent”. Si bé la inseguretat és un fenomen subjectiu, és FALS que creixi la delinqüència.
Segons les dades dels Mossos d’Esquadra, la taxa de criminalitat a Catalunya mostra una tendència decreixent des del 2011, amb un descens de més de 10 punts al llarg d’aquest període i amb la taxa més baixa registrada el 2025. Les xifres absolutes també revelen una reducció, tot i que en aquest cas, a excepció de l’època de la covid, l’any amb menys delictes va ser el 2016, lleugerament per sota dels registrats el 2025.
“Una crisi de seguretat, amb delinqüència creixent“
Joan Garriga, portaveu de Vox al Parlament
Verificat s’ha posat en contacte amb el departament de premsa de Vox per demanar la font de l’afirmació, però en el moment de publicar aquesta verificació no havíem rebut resposta.
La taxa de criminalitat es redueix en els últims 15 anys
Les dades de criminalitat dels Mossos d’Esquadra, amb registres des del 2011, mostren que el 2025 va ser l’any en què la taxa de criminalitat va ser més baixa de tota la sèrie històrica, excloent els dos anys de la pandèmia: 61,1 delictes per 1.000 habitants, un 16% menys que fa quinze anys. Això, excloent els delictes registrats per la regió policial virtual, encarregada d’investigar el crim cibernètic.
La xifra del 2025, a més, va representar una davallada de més del 12% respecte al 2019, quan hi va haver un pic en els delictes registrats per la policia. Després de la pandèmia, que va frenar la criminalitat, les dades dels Mossos han tornat a recuperar-se, però sense superar les del 2019. Des del 2023, la taxa de delictes ha baixat cada any.
Pel que fa al nombre absolut de fets penals coneguts, la tendència és similar, tot i que el 2025, amb 497.662 delictes, no marca el mínim absolut. Aquest es va registrar el 2016, amb 467.353 fets. Tot i així, des del 2023, les xifres s’han reduït cada any.
La majoria dels migrants venen de països de tradició cristiana
En la seva afirmació sobre la inseguretat i la delinqüència, Garriga ha afegit que hi ha barris sencers “islamitzats”. Si bé la “islamització” no és un fenomen quantificable, hi ha indicadors que permeten matisar l’afirmació. Hi ha estudis que revelen que la majoria de persones musulmanes que migren, ho fan a països propers, no a Europa, i les xifres catalanes demostren que la majoria de les persones estrangeres han migrat des de països predominantment cristians. A més, les mesquites no són els centres de culte que més estan creixent a Catalunya; ho són les esglésies evangèliques. T’ho expliquem!
“Barris sencers abandonats per l’administració, si no islamitzats”
Joan Garriga, portaveu de Vox al Parlament
La majoria de persones musulmanes que marxen dels seus països van a països propers que comparteixen la mateixa religió, no a Occident, com vam ja vam explicar. A Europa el cristianisme és la fe predominant dins de la població migrada, segons dades d’una investigació del Pew Research Center, un organisme de recerca sociopolítica global dels Estats Units.
A Catalunya no existeix un cens de població per confessió religiosa, però el principal país d’origen de les persones estrangeres és el Marroc, un país de majoria musulmana. Tot i això, la principal regió és, segons l’Idescat, el continent americà (32,8%), seguida d’Europa, amb un 30,9% del total d’estrangers. Aquests dos territoris, de clara majoria cristiana, són els llocs de naixement més comuns per als migrants cristians al món: un 35% provenen d’Europa i un 30% d’Amèrica Llatina i el Carib, segons l’estudi del Pew Research Center.
A més, segons les dades d’Afers religiosos de la Generalitat de Catalunya del 2024, el 78% dels centres de culte pertanyen a l’església catòlica. Les esglésies evangèliques o protestants són la segona confessió en nombre de centres de culte, i la que més ha crescut en els últims vint anys, “sobretot degut al creixement de les esglésies pentecostals”, com asseguren a la pàgina web del Mapa religiós de Catalunya.
L’islam, amb 326 oratoris, es troba en tercera posició, amb un increment “sostingut” des de les dècades dels 80 i 90 quan comença a prendre rellevància.
Aquestes afirmacions que suposen una “invasió” de la població migrada musulmana a Europa s’emmarquen dins de la teoria del gran reemplaçament, àmpliament desmentida i que analitzem a fons a Les mentides alimenten l’odi.
No existeix una relació causal entre delinqüència i religió o migració
L’evidència científica no demostra en cap cas una relació causal entre migració i delinqüència. Un exemple que ho prova és que la taxa de criminalitat no segueix la mateixa tendència de creixement que l’augment de la població estrangera. Com detalla la publicació Delincuencia de inmigrantes y motivaciones delictivas, de la professora de Dret Penal de la Universitat de Màlaga Elisa García España, “el fet de ser immigrant no aporta res a la motivació delictiva, sinó que ho és el context de manca d’oportunitats estructurals legítimes“, i cal tenir present que “molts immigrants en situacions d’absència d’oportunitats estructurals i materials legítimes presenten una alta resistència a la delinqüència”.
En àmbits més concrets, com el de les agressions sexuals, com ja hem explicat, la idea d’una figura del “depredador sexual racialitzat” s’ha estès a diversos països europeus. Es tracta d’una creença falsa que “s’ha explicat i reexplicat durant segles”, segons un article de recerca de dues investigadores de la Universitat d’Amsterdam. El grup ètnic al qual es relacionen aquestes amenaces depèn del context històric.
|